Bachir Lazhar és contractat com a substitut d’una professora de primària que s’ha suïcidat a l’aula. Gràcies al seu “especial” caràcter amb els alumnes els ajuda a superar aquest mal tràngol i ha tirar endavant el curs.
El director i guionista Philippe Falardeu, autor d’altres audiovisuals com C’est pas moi, je le jure! (2008) i Congorama (2006), torna al terreny de joc amb un drama de 94 minuts ple d’innocència infantil dirigit a un públic adult.
El film capta la atenció i l’interès del públic des de la primera escena, ja que plasma la vida escolar, i més d’un espectador pot sentir-se identificat amb algun dels alumnes i trobar paral·lelismes amb algun antic o actual professor. Tot i tenir un bon i atraient plantejament (una professora es suïcida a la aula i la substitueix un home sense titulació), el desenvolupament de la trama s’acaba fent una mica llarg i el desenllaç, tot i treure’t un somriure, fa que la pel·lícula perdi l’atracció inicial de l’espectador.
L’escenari principal, al ser una escola, fa que el càsting estigui replet de nens i nenes i això comporta que predominin els actors joves, la majoria inexperimentats en el món del cinema. Tot i així, es nota una gran feina de càsting; com ara la de l’actriu Sophie Nélisse com a Alice: un gran descobriment que debuta al mon del cinema en aquest llargmetratge.
A nivell de planning és molt encertat ja que amb un sol pla es capaç de plasmar la sensació que tenen els personatges i transmetre’l al visionari de forma inconscient.
Un film trencador en nivell de guió, tot i que no molt encertada la adaptació de la novel·la, capaç d’arrencar un somriure i que plasma d’una forma extraordinària el mon escolar gràcies al encertat càsting.
Carles Tamayo
Pel·lícula: Professor Lazhar. Títol original: Monsieur Lazhar. Direcció: Philippe Falardeau. País: Canadà. Any: 2011. Durada: 94min. Gènere: Drama. Interpretació: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, émilien Néron, Danielle Proulx, Brigitte Poupart i Jules Philip. Guió: Philippe Falardeu, basat en Bachir Lazhar de Évelyne de la Chenelière. Producció: Luc Déry i Kim McCraw. Música: Martin Léon. Muntatge: Stéphane Lafleur. Idioma: Francès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada